Joc de plaques tectòniques: vores de placa, volcans i terratrèmols
Un joc de geologia per entendre per què hi ha volcans als Andes però no a l’Himàlaia, o per què Islàndia s’està partint en dos. Surt un tall de la Terra amb el mantell a baix i dues plaques a sobre, oceànica o continental, i unes fletxes que diuen cap on es mou cadascuna. No hi ha respostes per triar: es posen les vores a la caixa del seu tipus (convergent, divergent o transformant) o segons si es crea o es destrueix escorça, es toca la placa que s’enfonsa i es munta la vora que hi ha darrere d’un relleu, d’un lloc real o d’uns símptomes, triant el tipus de cada placa i com es mouen. En respondre es dibuixa el que passa de debò: la dorsal, la vall de rift, la fossa i la serralada amb volcans, l’arc d’illes, les muntanyes plegades o la falla que parteix una carretera. Al nivell difícil es parteix d’un lloc o d’uns símptomes i cal muntar la vora.
Geologia · ESO, Batxillerat
El temari de l’ESO es redueix a sis casos: dues plaques oceàniques que se separen, un continent que es trenca, una oceànica que s’enfonsa sota una de continental o sota una altra d’oceànica, dues continentals que xoquen i dues plaques que llisquen de costat. Cadascun té el seu relleu i el seu exemple real, i el joc els repeteix fins que es reconeixen d’un cop d’ull.
La placa oceànica s’enfonsa perquè és més densa; en enfonsar-se es fon i per això apareixen volcans. Dues continentals no s’enfonsen, així que es pleguen i aixequen les muntanyes més altes, gairebé sense volcans. Cada resposta ho explica, que és just el que demanen les preguntes de raonar als exàmens de Biologia i Geologia.
Els exemples són els dels llibres: la dorsal atlàntica i Islàndia, el Rift de l’Àfrica oriental, els Andes, el Japó i la fossa de les Marianes, l’Himàlaia i la falla de Sant Andreu, més el punt calent de Hawaii. El nivell difícil fa el camí al revés: des del lloc o des dels seus símptomes fins a la vora que els explica.
"Surt «La serralada dels Andes» i cal muntar la vora: una placa oceànica i una de continental que xoquen. Per què? En xocar, l’oceànica, més densa, s’enfonsa sota la continental: és una subducció. Al costat de la costa queda una fossa profunda i, terra endins, la placa que s’enfonsa es fon i el magma puja formant una serralada plena de volcans. És el que passa als Andes, on la placa de Nazca es fica sota Sud-amèrica."
Prefereixes aprendre sense pantalles? Prova aquesta versió analògica:
Posa dues galetes planes sobre una capa de nata o de crema en un plat: són les plaques sobre el mantell.
Separa-les a poc a poc i mira com la crema puja pel forat: així neix una dorsal.
Empeny-les l’una contra l’altra després de mullar la vora d’una: la tova es doblega i es fica per sota, com en una subducció.
Fes-les lliscar de costat i fixa’t que s’enganxen i salten a estrebades: això és un terratrèmol en una falla transformant.
Si t'agrada Plaques en Moviment, aquests jocs treballen habilitats semblants:
Tipus test sobre les capes de la Terra, els tipus de vora, els terratrèmols, els volcans i la deriva continental de Wegener, amb explicació a cada resposta.
Un altre joc de geologia: el magma que surt dels volcans es converteix en roques ígnies, i el cicle continua amb les sedimentàries i les metamòrfiques.
Al web de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya o de l’USGS es veuen els terratrèmols de l’última setmana: comprova que gairebé tots cauen sobre les vores de placa.
Més per practicar · Geologia i l'Univers
Plaques Tectòniques
Això és Tuthor
Tot el que has d’estudiar, de Primària a Batxillerat
90 jocs i 226 exàmens amb explicació en 14 matèries. Gratis i sense registrar-te.
Ets profe?
Comparteix-ho amb la teva classe
🏆 Nou: juga-hi amb la classe en directe, cadascú des del mòbil →Tuthor utilitza cookies essencials per funcionar i, amb el teu permís, cookies d'analítica per millorar l'experiència.