Resum
A l'Antiguitat, savis com Arquimedes o Hipàtia d'Alexandria van estudiar les matemàtiques, la física i el cel, tot i que la idea que la Terra estava quieta al centre de l'univers (el model de Ptolemeu) va durar gairebé 1.400 anys. El 1543 Copèrnic va proposar que la Terra gira al voltant del Sol; Galileu el va recolzar amb el telescopi i la Inquisició el va jutjar el 1633. Newton va tancar aquesta Revolució científica el 1687 amb la gravitació universal: la mateixa força fa caure una poma i manté la Lluna a la seva òrbita.
Des d'aleshores la ciència es basa a observar, experimentar i mesurar. Lavoisier va fundar la química moderna en demostrar que la massa es conserva; Darwin va explicar l'evolució per selecció natural (1859); Mendel, les lleis de l'herència; Mendeléiev va ordenar els elements a la taula periòdica, i Pasteur va provar que moltes malalties les causen microbis. Al segle XX, Marie Curie va estudiar la radioactivitat, Einstein va canviar la idea de l'espai i el temps, Fleming va descobrir la penicil·lina i Rosalind Franklin va fotografiar l'ADN. A Espanya destaquen Ramón y Cajal, Severo Ochoa i Margarita Salas.
Punts clau
- Arquimedes: el principi de l'empenta («Eureka!»).
- 1543: Copèrnic posa el Sol al centre (heliocentrisme).
- 1633: la Inquisició jutja Galileu.
- 1687: Newton, gravitació universal i lleis del moviment.
- Lavoisier: la massa es conserva; neix la química moderna.
- 1859: Darwin, l'evolució per selecció natural.
- 1869: Mendeléiev ordena la taula periòdica.
- Marie Curie, la primera persona amb dos Nobel.
- 1928: Fleming descobreix la penicil·lina.
- 1953: la doble hèlix de l'ADN, gràcies a la foto de Rosalind Franklin.